LE GÉNOCIDE ARMÉNIEN

En premier lieu, le mot génocide signifie une série de crimes contre la société avec l’intention d’éliminer un groupe national, un groupe ethnique, un groupe religieux, un groupe linguistique… Un exemple de génocide est le génocide arménien que nous connaissons comme une période de deux ans où ont été éliminés les deux tiers de la population arménienne. Par conséquent, c’est une époque où il y a eu beaucoup de malheurs, de tueries, d’injustices…

Pour commencer, il y a eu plusieurs événements avant que le génocide arménien ne commence. L’Empire ottoman était un régime autocratique quand le sultan AbdülhamidII était au pouvoir (1876-1908). L'Arménie est partagée entre l’Empire ottoman, l’Empire russe et l’Empire perse. Au XIXème siècle, l'Empire ottoman a  commencé à perdre des territoires, et la population arménienne a commencé à demander l'indépendance. Entre les années 1894 et 1896, le sultan a ordonné à des kurdes l’assassinat d’un nombre énorme d’arméniens. Les soldats qui ont participé à l’exécution recevaient un salaire. Cette tuerie a entraîné la mort d’approximativement 300.000 d’arméniens dans toute la région de l’Anatolie.

En 1908, les Jeunes–Turcs ont organisé un coup d’État parce qu’ils voulaient faire de la Turquie un état centralisé sans arméniens ni religions qu’ils ne supportaient pas. C’est-à-dire que toute la population arménienne devait être exterminée. Ils ont dit que la Turquie ne pouvait être qu’une nation. De cette manière, ils ont renversé le sultan Abdülhamid II. Le sultan Abdülhamid II est aussi connu comme Le Sultan Rouge parce qu’il a fait beaucoup d’actes sanguinaires.

A partir de ce moment, ils ont imposé une alternative au despotisme Ottoman. Peu de temps après, leur parti politique connu sous nom le Comité d’Union et Progrès (CUP) a été dominé par un groupe de nationalistes, concrètement par le triumvirat d’Enver Pacha, de Cemal Pacha et de Talaat Pacha.

Le 31 octobre de 1914, l’Empire Turc-Ottoman est entré dans la Première Guerre Mondiale comme alliée de deux puissances mondiales : l’Allemagne et l’Empire austro-hongrois. La Turquie veut argumenter que le génocide arménien n’était en fait qu’une partie du conflit de la Première Guerre Mondiale.

Le génocide arménien a commencé le 24 avril 1915 avec l’arrestation de 235 arméniens ; le nombre d’arméniens arrêtés sera de 600 les jours suivants. Entre mai et juillet 1915, des arméniens sont expulsés et tués (des médecins, des professeurs, des prêtres).Les Jeunes-Turcs voulaient tuer tous les arméniens mais ils ont choisi de commencer par les élites  intellectuelles de la société.

Enfants, mères, pères, arméniens intellectuels ont été déportés et on dû marcher à travers le désert de la Mésopotamie sans nourriture, sans eau et sans soins. Les arméniens qui s’attardaient, étaient exécutés. Les arméniens survivants aux marches de la mort étaient déplacés au camp de concentration de Deir-ez-Zor (Syrie) mais tous finalement devaient y périr.

© Armenian National Institute, Inc., courtesy of Sybil Stevens (daughter of Armin T. Wegner).

Wegner Collection, Deutches Literaturarchiv, Marbach & United States Holocaust Memorial Museum.

En août de 1915 et juillet de 1916, les arméniens qui habitaient en dehors de l’Arménie ont aussi été persécutés et tués.

Une manière de pouvoir mieux comprendre les différents conflits qui ont eu lieu dans le génocide arménien est de connaitre le témoignage d’une personne qui a vécu ces événements. Par exemple, Franz Werfel était un romancier et un poète qui a décidé de faire un voyage en Syrie l’année 1929 pour étudier la situation des enfants arméniens orphelins qui ne recevaient pas de soins et c’est pour cela qu’ils mouraient malades parce qu’il n’y avait pas de vaccins pour soigner ces pauvres enfants. Après, Franz a écrit un livre sur ce qu’il a vu pendant ce voyage. Le livre s’appelle Les Quarante Jours du Musa Daghet, il a été publié en 1933 ; Musa Dagh est le nom d’une région du Nord-ouest  de la Syrie ottomane. Franz Werfel est mort à Beverly Hills, en Californie, le 26 août 1945. Son père était un commerçant de renom. Actuellement, ses cendres se trouvent dans le mémorial Tsitsernakaberd sur les victimes du génocide arménien des années 1915 et 1916.

Les principales causes du génocide sont, premièrement, le sentiment de peur de perdre les régions de l’Arménie et le grand désir de pouvoir coloniser des territoires en Asie Mineure. Deuxièmement, l’entrée de la Turquie dans la Première Guerre Mondiale a donné une excuse à propos des crimes commis sur les territoires de l’Arménie. Finalement, en 1908, les Jeunes-Turcs ont imposé de nouvelles règles, opposées à celles du mandat du sultan Abdülhamid II.

Un roman de Maria Àngels Anglada fait référence au génocide arménien. Le livre s’appelle Quadern d’Aram et il a été écrit en 1997. Il parle aussi de l’Holocauste d’Hitler et de comment le génocide arménien a inspiré celui qui a été appliqué aux juifs.

Actuellement, le génocide arménien est un événement qui pour les turcs continue à être tabou puisqu’ils disent que le génocide  n’est pas de la faute de l’Empire ottoman, ils disent que ce sont les arméniens qui ont provoqué les tragédies qui ont eu lieu.

En définitif, il y a eu des déportations en masse, beaucoup d’exterminations, des tortures, des répressions et des discriminations ethniques et religieuses.

L’année prochaine, concrètement le 24 d’avril 1915, se célébrera le centenaire du commencement du génocide arménien.

Le génocide arménien est une des grandes atrocités de XXème siècle.

MARC PADRÓS  RAZVAN STROE PAULA BASO IES OLIVAR GRAN  Département d’Histoire 4^ème ESO

ARMENIAN GENOCIDE

Could the survivors overcome everything that they saw?

I have recently seen a video about a 104-year-old lady who’s sharing her memories with a reporter; she explains her memories about what happened on the night of 24th April 1915 when a group of Turks invaded their village.

She also tells that she can’t often sleep at night because she remembers her mum being taken away and also when they killed her dad.

She says that the experience that she had, is not a thing that you can forget in some years, is something that you will never forget.

She was 8 years old when that happened, she’s 104 years old now and she’s still thinking and remembering the night when her world changed forever.

So, we have the answer to our question; it’s impossible to forget a thing that changes your life although that thing happened a long time ago.

And this is the main reason; we have to know about the massacres in the world because who’ll guarantee you that tomorrow you won’t be the next victim?

A 104 year old grandma a survivor of the Armenian genocide sharing her memory’s:

 https://www.youtube.com/watch?v=Xq9FgRQcJXQ

Who after knowing about the Armenian genocide speaks today about what did happened in the year 1915?

Maybe not a lot of people, but we have to. We have to talk about that because we need to know what happened in the past and what is still happening now all over the world.

We see a video about the Armenians genocide in 1915 and we think that it’s just something passed, but as I said, it’s something that is happening now, in some parts of the world like in Darfur.

We don’t want to be the next chapter in this story, do we?

We have to know that “those who cannot remember the past are condemned to repeat it”.

And that’s the answer of why we have to know and to talk about the Armenian genocide: because it was the first, but unfortunately we believe that is not going to be the last.

Marina Ballart Aguiño

ARMENIAN GENOCIDE

The first modern genocide took place in Armenia. The Turkish killed two million and a half people from Armenia who lived in Turkey. One of the reasons was that the Armenians had their own language, alphabet and religion. The golden age for  Turkey wash in the 16^th -17^th centuries but during the 17^th century the Turkish empire declined, and some of its colonies became independent.

The Armenians claimed for independence, but instead, the Turkish killed 200.000 of them between 1895 - 1896.

In 1908 some Turkish people called  “The Young Turks” carried out a coup d’état in Turkey, and later on they got the power. In 1909, 30.000 Armenians were killed to claim that Turkey was a nation with its own culture. Some months later, Russia wanted to conquer Turkey. They started entering Armenia. Consequetly a lot of Armenians were killed by the Turkish because they thought that the Armenians would become Russians’ allies during that war.

In 1915 the Turkish planned to extinguish the Armenians who lived in Turkey. Between January and April the Armenian soldiers who fought in the Turkish army were expelled. They had to work in a battalion but they were also killed.

Between May and July the Armenians who were fighting in the Turkish-Russian area were killed. Few survived and they were taken to a concentration camp although they were told to be taken to Neir-es-zor. A lot of children became slaves of rich Turkish families.

Between August and July the Armenians who were still alive were killed.

Today, the Turkish say they didn’t kill the Armenians they say that had died because of the war.

Jordi Fornells Subiros

EL GENOCIDIO ARMENIO

También conocido como "Holocausto armenio" o "Masacre armenia".El genocidio armenio fue la deportación masiva y la muerte de varios de cientos de miles de civiles armenios aproximadamente, durante el gobierno de los "Jóvenes turcos" en el Imperio Otomano durante la primera guerra mundial.

En 1914 en el Imperio Otomano había una población estimada de dos millones de armenios. Ellos eran conocidos como "Nación Real" por los turcos y vivían en paz con los otros grupos étnicos del Imperio. Como los otros grupos religiosos tenían menos derechos que los musulmanes.

Durante la segunda mitad del siglo XIX se iniciaron movimientos nacionalistas entre la población armenia. El Imperio Otomano había tenido que aceptar  la independencia de Rumanía, Serbia y Montenegro. Por eso intentaba evitar a toda costa la creación de un estado armenio.

Entre 1894 y 1897 se produjeron las "masacres hamídocas", dirigidas por el "Sultán Rojo", llamado Abdul Hamid II. El número de víctimas armenias que hubo en éstas fueron de 200.000. Entre el 14 y el 27 de abril de 1909 tuvo lugar una segunda oleada de matanzas, conocidas como "masacres de Cilicia". En ellas se calcula que murieron unos 30.000 armenios.

La primera guerra mundial y el enfrentamiento entre turcos y rusos hizo que las derrotas militares otomanas fueran achacadas a los armenios.

Se ordenó que todos los reclutas armenios del ejército otomano fuesen desarmados, desmovilizados y destinados a batallones de trabajo. La mayoría de ellos fueron ejecutados.

En 1915, los "Jóvenes Turcos"  optaron por deportar a una importante cantidad de armenios hacia el sureste de Anatolia y ordenaron el arresto de millares, aunque se cree que la mayoría fueron ejecutados de inmediato.

Más tarde dieron órdenes de deportar a otros cientos de miles a Siria,  a la ciuda de "Dayr az Zawr.

Son heridas sangrientas de la historia. No se quiere reconocer los hechos por motivos nacionales, ideológicos y políticos. La Turquía moderna arrastra esta pesadilla al no querer reconocer lo que pasó. Es imposible que acepte la verdad histórica porque durante generaciones la unidad nacional ha querido ser impuesta por ley, al margen del reconocimiento de unos hechos tan lamentables.

© Armenian National Institute, Inc., courtesy of Sybil Stevens (daughter of Armin T. Wegner).
Wegner Collection, Deutches Literaturarchiv, Marbach & United States Holocaust Memorial Museum.

Nasrine Laare

EL GENOCIDI ARMENI

El terme genocidi fa referència a la voluntat que te un estat per fer desaparèixer a un grup ètnic, cultural o religiós.

En el s. XVI Armènia pertanyia a l' Imperi Otomà. Els conflictes comencen quan Armènia vol ser un estat independent.

El tema armeni va començar ja durant el regnat del soldà Abdul Hamid. Entre 1884-1896 són massacrats aproximadament 200.000 armenis.

És considerat el primer genocidi modern. És un dels genocidis més inesperats i tràgics de la història contemporània. D’un total de 2.100.000 armenis en l’imperi otomà el 1912, es va passar  a 77.435 l’any 1927.

El procés s’inicia entre el 1908 quan és destronat el soldà  per un cop d’estat.  El poder passa a mans dels Joves Turcs, grup polític d'aparença liberal. El que en principi va semblar el començament d'una època de pau, basada en la igualtat de drets, a poc a poc es va anar transformant en el període més fosc de la història armènia. En el nou ordre elaborat pels Joves Turcs, els armenis constituïen un obstacle. Volien crear un ordre nou i suprimir la qüestió d'armènia, eliminant el poble armeni.

Font: http://www.armenian-genocide.org/files/witness.pdf

Tot es complica el 1914 amb la Primera Guerra Mundial.  Rússia i Turquia lluitant pel control del Caucas .  I Armènia es troba enmig. Això va facilitar la concreció de l’objectiu dels Joves Turcs: transformar un imperi heterogeni en un estat homogeni, fundat en el concepte d'un poble, una nació, amb només una llengua i una religió. El govern turc  planejarà l’extermini del poble armeni.

L' extermini s'inicia  el maig  de 1915   amb l' arrest i assassinat dels líders del poble armeni, capellans, metges i doctors.

Els soldats armenis que estaran en el front de l’exèrcit turc aniran a parar a “batallons de treball” que els faran cavar fosses on l desprès seran assassinats i enterrats.

Entre l’agost de 1915 i el juliol de 1916, van continuar amb la deportació de la resta de la població ─dones, ancians i nens─ cap als deserts de Síria, cosa que es va repetir en totes les localitats armènies. Els supervivents que quedaven a les cases eren desplaçats al camp de concentració de Síria. Aquets desplaçaments seran anomenats “marxes de la mort. Aquestes 

Àlex Agustí

ARMENIAN GENOCIDE - A GENOCIDE DENIED IS A GENOCIDE REPEATED

El nostre projecte s'inicia amb l'estudi del primer genocidi de l'època moderna : el genocidi armeni. Aquest és el primer contacte que els alumnes de 4t d'ESO van tenir amb aquests fets.

OBJECTIUS

DESCRIPCIÓ DE L’ ACTIVITAT

Aquesta és una activitat d’empatia històrica on els alumnes han d’assumir el paper d’un adolescent d’uns 16 anys que es veu forçat a exiliar-se o serà deportat.

Els alumnes, en parelles, hauran de preparar una maleta on poder encabir els seus records. Expulsats violentament de les seves llars, les maletes contindran una sèrie d’objectes personals que serveixin per explicar els motius històrics, socials  i polítics que han motivat aquest exili o deportació forçosa. No és tan important explicar les conseqüències d’aquestes expulsions (camps de concentració, exili a altres països, fugides, amagar-se ...) sinó el procés que ha dut a aquesta situació.

Les parelles prepararan dues maletes. La primera farà referència a l’exili dels republicans espanyols o la persecució del poble jueu o gitano en els territoris controlats pel règim nazi. L’altre maleta tindrà un context més contemporani en fer referència a exilis o deportacions  actuals: conflictes de Síria, Palestina, Sàhara, Colòmbia, Bòsnia, Rwanda, ...

D’aquesta forma els alumnes hauran de comparar els “exilis històrics” amb els “exilis actuals”.

Aquesta activitat té, lògicament, un treball i preparació prèvia a l’aula: adquisició de coneixements, visionat de documentals i pel·lícules, lectura de llibres.

El projecte de “Les maletes de l’exili” finalitza amb l’exposició / representació de les maletes a alumnes de 6è de primària de diferents centres de Figueres. Això obliga a simplificar el llenguatge, a seleccionar els continguts davant d’un auditori que probablement no tingui coneixement dels fets històrics que contextualitzen les maletes i a evitar les explicacions escabroses que portin a una banalització de l’horror. A cada grup classe de 6è de primària s’explicaran un màxim de dues maletes : una d’exili històric i una altra d’exili actual.

PERIODITZACIÓ

-       Setembre 2014:

o   Presentació del projecte als alumnes

o   IGM : El genocidi armeni

-       Octubre de 2014 :

o   Formació de les parelles i elecció de l’ exili històric i actual.

o   Visita al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. Excursió a Portobou (pujada al Coll de Balitres i visita a la tomba de Walter Benjamin)

o   La II República espanyola i la Guerra Civil : L’exili dels republicans espanyols.

o   II GM :  La Xoà i la persecució del poble gitano.

-       Novembre de 2014 :

o   Presentació de l’esborrany de “ Les maletes de l’Exili”.

o   Participació al seminari "L'educació per la Pau i la convivència als centres educatius. Educar per la no-violència" organitzat per 'Escola de Pau i Drets Humans de la UAB i GEES.

o   La Guerra Freda :  Palestina

-       Desembre de 2014 :

o   Lliurament del treball de “Les maletes de l’ Exili”

o   El món actual : Rwanda

-       Gener de 2015 :

o   Exposició de les maletes als centres de primària.